BENIMACLET 2011




Quan deixem de trobar-nos al carrer
Tinc el gust de compartir vesprades amb persones diverses en variats espais d’aquesta ciutat, caminant i mirant explorem les profunditats dels carrers, de les persones i de nosaltres mateixos. Concretament aquest Dimecres vaig compartir Benimaclet amb uns amics instantanis, que em presentaren el barri de la meua adolescència. Amb ells caminarem pel contingut de l’entramat urbà, pels condicionaments educatius de la morfologia urbana i ara em detinc en un pensament que va sorgir a la reflexió, el qual deia que el lloc d’encontre dels veïns i veïnes ja no és el carrer. Efectivament altres descriptius serien més rigorosos, ja que trobar-nos implica un desig de compartir l’espai i el temps a través de paraules en les més variades converses, amb aquell que ens trobem davant, interlocutor valuosíssim dels moments irrepetibles. Així els formats d’encontre a l’espai públic serien de lo més variats i haurien tants com persones, moments i espais. Però si el carrer ja no és el lloc d’encontre, on es produeixen aquestos moments únics? A la conversa del Terra s’apuntava que avui en dia, aquest encontre es troba vinculat a l’activitat econòmica de consum, el centre comercial, la terrassa d’un bar, etc.si ens detenim en els formats d’encontre entre persones en un centre comercial ràpidament vorem com la paraula expressada en boca d’un adolescent es veu eclipsada per “greatest hit” del “tecno-house” al doble de decibels que l’esser humà es capaç de resistir, grups de joves que en el seu procés d’identificació deleren figures d’escaparat, fons d’armari i una paga més abundant per poder gastar davant de tot aquell ventall d’oportunitats. Quina diferència més abismal entre els formats diversos que poden produir-se a l’espai públic i els patrons repetitius que es donen en un espai pensat per a fer-te comprar, on la paraula es dificultada, on l’encontre és limitat, on els temes es redueixen als cànons de bellesa i a les modes. Per això jo no puc acabar d’altra manera sinó convidant-vos a menjar-nos un paquet de pipes simbòlic a la plaça més propera.
Mar Estrela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada