El dimecres 27 de Febrer a les sis de la vesprada, vam anar un xicotet grup de belles arts amb la nostra professora d'escultura al barri Sant Marcelí per a fer el taller de "Educar la mirada". Aquest barri va naixer en 1954, antigament era conegut per la creu oberta i la torre. Només hi havien quatre cases en aquest barri tot estava sense asfaltar, davant aquesta situació els veïns es van reunir per a millorar el barri per això van crear l'associació de veïns del barri Sant Marcelí(van construir centres públics i privats). Quan nosaltres vam arribar al barri el primer que ens va cridar l'atenció va ser que podiem situar-se en mig del carrer i vore com a un costat es va quedar la part antiga (botigues antigues, l'església, cases baixes, el petit comerç,etc.) i a l'altre l'evolució del barri, més modern(edificis, parcs moderns, poliesportius, grans supermercats,etc). Per a finalitzar, hi ha un canvi brusc, ja que hi ha una part del barri que no ha evolucionat res en comparació en els altres barris de València que poc a poc s'han anat modernitzant.
Nos hicieron ir al Barrio de San Marcelino para dar un paseo de dos horas y luego reunirnos con la asociación de vecinos del barrio y compartir puntos de vista y opiniones. En un principio, ninguno de los componentes del grupo se sentía muy cómodo con la idea de tener que ir a ese barrio, ya que nunca ha tenido muy buena fama, y fuimos bastante excépticos. A medida que fuimos recorriendo la zona, la opinión fue cambiando de forma gradual, pasó de parecernos un barrio marginal a uno de periferia. En cuanto a la localización del barrio, se encuentra encerrado entre el cementerio, el Bulevar Sud y las vías del Ave. Por esta razón, resulta un poco dificil encontrar en barrio. Adentrándonos en el barrio, llegamos a un parque con una estética completamente diferente, el cual contenía un centro de cultura que no encajaba con la zona. Hasta el punto de que el mismo centro lo ubicaba en el Bulevar. Y no fue hasta que hablamos con el presidente de la comunidad de vecinos que formaba parte del barrio. Del mismo modo que este también nos contó los orígenes del barrio, el cual nos hizo entender la estructura del vecindario, basado en un barrio de acogida de inmigrantes, trabajadores y clase baja. Por este motivo observamos la carencia de edificios dedicamos al servicio público. En definitiva, es un barrio que busca su revitalización, darse a conocer y mejorar su imagen cara al exterior.
Livia García LLorente Gabriel Martínez Murillo Alba Ortiz Masià Nuria Pérez González
El dimecres 27 de Febrer a les sis de la vesprada, vam anar un xicotet grup de belles arts amb la nostra professora d'escultura al barri Sant Marcelí per a fer el taller de "Educar la mirada". Aquest barri va naixer en 1954, antigament era conegut per la creu oberta i la torre. Només hi havien quatre cases en aquest barri tot estava sense asfaltar, davant aquesta situació els veïns es van reunir per a millorar el barri per això van crear l'associació de veïns del barri Sant Marcelí(van construir centres públics i privats). Quan nosaltres vam arribar al barri el primer que ens va cridar l'atenció va ser que podiem situar-se en mig del carrer i vore com a un costat es va quedar la part antiga (botigues antigues, l'església, cases baixes, el petit comerç,etc.) i a l'altre l'evolució del barri, més modern(edificis, parcs moderns, poliesportius, grans supermercats,etc). Per a finalitzar, hi ha un canvi brusc, ja que hi ha una part del barri que no ha evolucionat res en comparació en els altres barris de València que poc a poc s'han anat modernitzant.
Publicat en nom de Maria del Carmen Fernández Barber
Un barri nascut de la terra amb l’ajuda de gent obrera i extranjera sense cap mena de papers, que lluità per fer-se un petit lloc en la magestuosa València. En aquesta zona, actualmente, conviu una gran varietat de persones amb diferents origens i nacionalitats. Situat entre el cementeri de València i les vies de l’AVE. Cal dir, que a pesar de tot el que varen passar els veïns que any rere any convisqueren allí ,avui en dia, es poden apreciar un gran nombre de carències, prou visibles. La falta d’iluminació dels carrers donen la sensació de que ens trobem a un lloc poc segur on s’esdevenen accions bandalistes. A més, el contrast entre les zones més velles i les més modernes, com es el cas de “la rambleta” en comparació amb les cases del barri, no ajuden molt a millorar la seva imatge. Com a conclusió, direm que aquest barri no ens resultà tant vulgar com ens habiem imaginat, ja que al passar una estoneta per allí, ens adonarem que tampoc es tant difetent dels nostres respectius pobles.
El dimecres 27 de Febrer a les sis de la vesprada, vam anar un xicotet grup de belles arts amb la nostra professora d'escultura al barri Sant Marcelí per a fer el taller de "Educar la mirada".
ResponEliminaAquest barri va naixer en 1954, antigament era conegut per la creu oberta i la torre. Només hi havien quatre cases en aquest barri tot estava sense asfaltar, davant aquesta situació els veïns es van reunir per a millorar el barri per això van crear l'associació de veïns del barri Sant Marcelí(van construir centres públics i privats).
Quan nosaltres vam arribar al barri el primer que ens va cridar l'atenció va ser que podiem situar-se en mig del carrer i vore com a un costat es va quedar la part antiga (botigues antigues, l'església, cases baixes, el petit comerç,etc.) i a l'altre l'evolució del barri, més modern(edificis, parcs moderns, poliesportius, grans supermercats,etc).
Per a finalitzar, hi ha un canvi brusc, ja que hi ha una part del barri que no ha evolucionat res en comparació en els altres barris de València que poc a poc s'han anat modernitzant.
Rocio Montañes
Arturo Valero
Andrea Pastor
Publicat en nom de Nuria Pérez González
ResponEliminaNos hicieron ir al Barrio de San Marcelino para dar un paseo de dos horas y luego reunirnos con la asociación de vecinos del barrio y compartir puntos de vista y opiniones. En un principio, ninguno de los componentes del grupo se sentía muy cómodo con la idea de tener que ir a ese barrio, ya que nunca ha tenido muy buena fama, y fuimos bastante excépticos.
A medida que fuimos recorriendo la zona, la opinión fue cambiando de forma gradual, pasó de parecernos un barrio marginal a uno de periferia.
En cuanto a la localización del barrio, se encuentra encerrado entre el cementerio, el Bulevar Sud y las vías del Ave.
Por esta razón, resulta un poco dificil encontrar en barrio.
Adentrándonos en el barrio, llegamos a un parque con una estética completamente diferente, el cual contenía un centro de cultura que no encajaba con la zona.
Hasta el punto de que el mismo centro lo ubicaba en el Bulevar.
Y no fue hasta que hablamos con el presidente de la comunidad de vecinos que formaba parte del barrio.
Del mismo modo que este también nos contó los orígenes del barrio, el cual nos hizo entender la estructura del vecindario, basado en un barrio de acogida de inmigrantes, trabajadores y clase baja. Por este motivo observamos la carencia de edificios dedicamos al servicio público.
En definitiva, es un barrio que busca su revitalización, darse a conocer y mejorar su imagen cara al exterior.
Livia García LLorente
Gabriel Martínez Murillo
Alba Ortiz Masià
Nuria Pérez González
Publicat en nom de Andrea Pastor
ResponEliminaEl dimecres 27 de Febrer a les sis de la vesprada, vam anar un xicotet grup de belles arts amb la nostra professora d'escultura al barri Sant Marcelí per a fer el taller de "Educar la mirada".
Aquest barri va naixer en 1954, antigament era conegut per la creu oberta i la torre. Només hi havien quatre cases en aquest barri tot estava sense asfaltar, davant aquesta situació els veïns es van reunir per a millorar el barri per això van crear l'associació de veïns del barri Sant Marcelí(van construir centres públics i privats).
Quan nosaltres vam arribar al barri el primer que ens va cridar l'atenció va ser que podiem situar-se en mig del carrer i vore com a un costat es va quedar la part antiga (botigues antigues, l'església, cases baixes, el petit comerç,etc.) i a l'altre l'evolució del barri, més modern(edificis, parcs moderns, poliesportius, grans supermercats,etc).
Per a finalitzar, hi ha un canvi brusc, ja que hi ha una part del barri que no ha evolucionat res en comparació en els altres barris de València que poc a poc s'han anat modernitzant.
Rocio Montañes
Arturo Valero
Andrea Pastor
Publicat en nom de Maria del Carmen Fernández Barber
ResponEliminaUn barri nascut de la terra amb l’ajuda de gent obrera i extranjera sense cap mena de papers, que lluità per fer-se un petit lloc en la magestuosa València. En aquesta zona, actualmente, conviu una gran varietat de persones amb diferents origens i nacionalitats. Situat entre el cementeri de València i les vies de l’AVE.
Cal dir, que a pesar de tot el que varen passar els veïns que any rere any convisqueren allí ,avui en dia, es poden apreciar un gran nombre de carències, prou visibles. La falta d’iluminació dels carrers donen la sensació de que ens trobem a un lloc poc segur on s’esdevenen accions bandalistes. A més, el contrast entre les zones més velles i les més modernes, com es el cas de “la rambleta” en comparació amb les cases del barri, no ajuden molt a millorar la seva imatge.
Com a conclusió, direm que aquest barri no ens resultà tant vulgar com ens habiem imaginat, ja que al passar una estoneta per allí, ens adonarem que tampoc es tant difetent dels nostres respectius pobles.